Va tindre influencies de gèneres diversos com el folclore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i del cançoner popular d'Amèrica Llatina. És un dels pioners de la Nova Cançó catalana. Joan Manuel Serrat és conegut també amb els sobrenoms d’El noi del Poble-sec
Infantesa
néixer en una família obrera de barcelona. El pare, Josep Serrat, era un anarquista català, i la mare, Ángeles Teresa, era filla de Belchite (Saragossa). Les seves cançons narren la geografia de la Catalunya de la postguerra.
Inicis musicals
Mentre estudiava cantava i aprenia a tocar la guitarra. L'any 1965 participà al programa Radioscope a Ràdio Barcelona, interpretant les seves primeres cançons. Poc temps després, el van cridar per a oferir-li un contracte i gravar el primer disc. Serrat formà part d'Els Setze Jutges (amb el número tretze).
L'1 i el 2 d'abril de 1967, Serrat fa els seus primers recitals al Palau de la Música Catalana.
Les primeres cançons en castellà i el conflicte d'Eurovisió
Joan Manuel Serrat serà el representant d’Espanya al Festival d'Eurovisió. Hi havia dues cançons proposades: El titiritero i La, la, la, de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (Dúo Dinámico). Serrat començà a rebre moltes pressions d'alguns membres de la Nova Cançó i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castellà. Davant aquest clima de queixes, decideix posposar el llançament del seu segon disc de llarga durada: Cançons tradicionals.[2]
El 8 de març Televisió Espanyola emet un programa especial titulat Así es... Así canta... Así compone... Joan Manuel Serrat, per promocionar el nou representant a Eurovisió. Canta quatre temes en català i els tres que havia gravat en castellà: Cançó de matinada, Paraules d'amor, El titiritero, Me’n vaig a peu, Mis gaviotas, Poema de amor i Ara que tinc vint anys.
el 25 de març s'anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisió si no és cantant el La, la, la en català. Sobre aquest fet hi ha dues versions. el cantant pretenia cridar l'atenció sobre la situació en la qual es trobava la llengua catalana. Es tractava que durant el festival Serrat cantés en català un vers de la cançó.  Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la ràdio estatal i a la televisió.
Joan Manuel Serrat enregistrà la versió catalana del La, la, la, amb lletra pròpia, però mai no fou comercialitzada.