top of page

What People

Lluís Llach 

1967
entra en contacte amb el grup intel•lectual d' " Els Setze Jutges", antecedent del que llavors començaria a denominar-se "Nova Cançó" i en la que molt aviat hi destacaria.
Lluís Llach canta per primer cop el 22 de març d'aquest un concert
1968
li ofereixen dos milions de pessetes per fitxar per la multinacional… i cantar en castellà. La personalitat i la prioritat de plantejaments de Llach fan que aquesta oferta quedi en paper mullat. Immediatament després signa un contracte amb la discogràfica Concèntric, un petit segell dirigit per membres de la burgesia catalana amb l'únic objectiu de mantenir vives la llengua i cultura catalana enfront la dictadura franquista .
1969
La popularitat del cantant de Verges puja tant ,que el tema "Irene" fa que s'assoleixin les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra.
L'any acaba amb l'actuació el 13 de desembre al Palau de la Música de Barcelona, davant la plana major de la crítica especialitzada del moment, que el consagra com un intèrpret de grandíssima qualitat.
1970
Debuta a Madrid el 7 de desembre al Teatro Español, a resultes d'aquest concert li sorgirien els primers problemes.
L'opressió franquista entorn a la seva persona arriba a límits absurds, els seus concerts són prohibits ( durant quatre anys) sota l'acusació de "revolucionar al público con la mirada". En Lluís decideix exiliar-se a París.
1971
Al mes de març s'estrena a París com a cantant, Canta a França, Suïssa, Alemanya...
1973
Debuta a l'Olympia de París amb un gran èxit i ressò el 21 de gener.
1974
torna a actuar al Palau de la Música, el 2 de febrer
Torna a triomfar a l'Olympia.
1975
La seva presentació delseu disc es feu al Palau de la Música. Aquest fou un esdeveniment previst en principi per a set actuacions, però finalitzada la cinquena, Lluís Llach es detingut i portat a la Comandancia Superior de Policía. La multa de 100.000 pessetes i la prohibició de seguir amb els recitals es justificarien segons el governador civil de Barcelona,
Llach torna a ser un cantant prohibit a Espanya i es refugia a l'estranger.
1976
Lluís Llach torna a Espanya, començant així una nova etapa. El seu retorn es celebra amb tres recitals al Palau d'Esports de Barcelona on asisteixen unes 30.000 persones.
1977
Al mes de setembre estrena la seva obra "Campanades a morts".
1979
A San Remo, rep el premi Luigi Tenco com a millor cantant estranger.
Actua per primer cop al Liceu per presentar
1980
Participa en un Festival Contra-Eurovisió a Brussel•les.
1982
La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.
1985
L'Acadèmia francesa del Disc li atorga el Premi al millor Compositor de l'Any. .
1993
Rebutja la nominació al Premi Príncep d'Astúries
L'editorial valenciana prepara la publicació de la més extensa biografia del cantant
1999
El 27 d'abril acudeix en el Concert Homenatge a Carles Sabater que es realitzà al Palau Sant Jordi, interpretant el tema "Cançó de Nadal" del grup Sau.
La UNESCO nomena Llach "Artista per la Pau" el 5 de novembre.
2002.
el 3 de novembre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona – Llach hi torna després de 23 anys – 
Durant el mes de novembre s’inaugurava la web oficial del cantautor
Dins el marc del IV Festival del Mil•lenni, el 29 de desembre al Palau Sant Jordi es produïa un concert extraordinari: Lluís Llach i el tenor Josep Carreras, davant 12.000 espectadors, prengué com a nom “Junts” Amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica Mediterrània,
L’any es tancava amb l’aparició de la biografia “Lluís Llach, companys no és això”, elaborada de la mà d’Ignasi Riera i del DVD “Lluís Llach en directe al Liceu”. 
2005
Durant tot el 2005 un equip de càmeres de la productora Media-Pro fa un seguiment a Lluís Llach tant en la seva vida privada com en la professional. Es van enregistrant diferents imatges de concerts i participacions de l’artista. Aquest rodatge, sota la direcció de Lluís Danés, es realitza amb la intenció de muntar un documental sobre la vida artística del cantant.
2006
Lluís Llach anuncia la decisió de posar fi a la seva carrera artística a la primavera de 2007, just al finalitzar la gira i. que està a punt de iniciar i coincidint amb els quaranta anys de professió.
2007
A principis de març arriba als cinemes la pel•lícula-documental "Llach, la revolta permanent", La revista Enderrock edita i distribueix en el seu número de març el CD Abril 04 de Lluís Llach i Pascal Comelade.
Lluís Llach posa fi a la seva carrera artística en dos multitudinaris i emotius recitals oferts en una carpa, amb capacitat per a més de 5000 persones, a Verges els dies 23 i 24 de març. Els concerts van ser un repàs del seu darrer disc i. i d'una recopilació de cançons clàssiques de tota la seva trajectòria. Finalment, el públic va dir adéu a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors, mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui es trobava.
Dels concerts en sortiria un doble CD anomenat "Verges 2007
Al desembre apareix un disc homenatge a Lluís Llach: Homenatge a Lluís Llach. Si véns amb mi,
2008
Malgrat la seva retirada, Lluís Llach fa una excepció i canta en euskera en el nou disc de l'acordionista Kepa Junkera “Etxea”
El 16 de desembre Llach puja novament als escenaris per participar en dos homenatges.

Exits principals
1.Cal que neixin flors a cada instant (Lluís Llach)
2.La meva terra (Lluís Llach)
3.Per un tros del teu cos (Lluís Llach)
4.Cançó de nadal per a ningú (Lluís Llach)
5.En Quítero (Lluís Llach)
6.A cara o creu (Josep Maria Andreu - Lleó Borrell)
7.L'estaca (Lluís Llach)
8.Què feliç era, mare (Josep Maria Llach - Lluís Llach)
9.Se'n va content (Lluís Llach)
10.El bandoler (Lluís Llach)
11.Cant miner o [Cançó sense fi] (Lluís Llach)
12.Cop de destral (Lluís Llach)

Are Saying

els setze jutges 

bottom of page